blog FEVECTA portada

SECCIONES

SUSCRIPCIONES

Escribe tu email y te enviaremos un boletín periódicamente con los nuevos artículos publicados


 Quiero recibir también el boletín de FEVECTA
Política de protección de datos  

Reflexiones sobre el emprendimiento cooperativo, la gestión participativa y el trabajo en equipo

Els projectes empresarials tenen molts avantatges en el cooperativisme de treball

27
MAY

2019

A tots els emprenedors que vullguen aprofitar els avantatges que ofereix el cooperativisme de Treball

quan miravem cap a Mondragón

Algunes vegades m’han preguntat si jo creia en el cooperativisme com una alternativa al capitalisme. La meua contestació sempre sol ser: “Com un model o sistema econòmic global, no. Ara bé, sí que crec en la cooperativa com un model d’empresa distint al convencional on l’empresari aporta el capital, compra el treball i s’apropia dels beneficis”. I afegísc a continuació: “Es més, amb la meua llarga experiència puc afirmar que els projectes empresarials tenen molts avantatges en el cooperativisme de treball, si els promotors saben dotar-se dels mecanismes d’organització adequats per a què tots els socis remen en la mateixa direcció”.


Fins ací han arribat sempre els meus posicionaments ideològics i les meues conviccions. En la Universitat de València, que jo vaig viure, de la dècada dels 60 del passat segle, entre la minoria de companys amb sensibilitat social, eren freqüents els debats ideològics d’alta especulació. Com que jo no me trobava fort en eixe terreny, me limitava a escoltar i, sobretot, a participar en les accions i mogudes contra la dictadura franquista. Me trobava molt més còmode amb els amics del meu poble, muntat sense parar activitats educatives, de poca volada intel•lectual però que posaven nervioses a les autoritats locals, i a la guàrdia civil.


També m’han preguntat a voltes: “I tota aquella gent de la Cooperativa de Vivendes Populars-COVIPO, quan sent joves, en 1969, arrancàreu en tota aquella empenta, no teníeu un forta vocació cooperativa?”. “La veritat es que no - conteste- Sabíem molt poques coses del cooperativisme. El que ens movia era la forta càrrega de compromís educatiu que portàvem, i la facilitat amb què érem capaços de mobilitzar a la gent, i de posar en marxa nous grups de vivendes”.


L’interlocutor dubta un moment, però continua: “ I si no teníeu tantes conviccions cooperatives, com, si no, posàreu en marxa Consum, Escola La Florida, Caixa Popular, l’Escola Comarcal…?”. “Molt senzill, perquè coneguérem el 1970 les cooperatives de Mondragón, i descobrírem un cooperativisme molt més motivador, que s’avenia amb les nostres actituds emprenedores i també ens obria a horitzons de transformació social”.


I tant que motivava el cooperativisme mondragonià. Jo acabí arraconant en 1973 la meua activitat periodística, que me resultava molt gratificant perquè, als diaris i revistes de Barcelona, i també de València, venia fent d’altaveu de les lluites culturals, estudiantils, obreres i ciutadanes en aquella València censurada del tardofranquisme. Però en la gestió de COVIPO me trobava dins d’un equip de companys emprenedors, que gaudíem de posar en marxa iniciatives, amb unes ganes tremendes de promoure el cooperativisme.


“I per què -continua la pregunta- no es vau orientar cap el cooperativisme agrícola?. En aquells anys les cooperatives agrícoles estaven començant a crear seccions comercialitzadores, i a fer-se grans?...”.


“Sí, efectivament, però era un cooperativisme d’usuaris de servicis, no de Treball Associat. Com també ho era el cooperativisme de vivendes. José Mª Arizmendiarrieta, en la trobada que tinguérem, el 1970, ens ho explicà amb molta contundència. Nosaltres estàvem en els inicis de la Cooperativa de Vivendes Populars, i ens va fer veure que aquell era un cooperativisme de baix nivell, efímer, que agrupava als socis per a necessitats puntuals, però que no estava encaminat a crear una riquesa compromesa amb el Treball col•lectiu, d’efectes multiplicadors. Per què, si no, en eixes cooperatives als treballadors els tenen assalariats…?”.


I cap allà, cap el cooperativisme de Treball Associat encaminàrem, poc a poc, els nostres compromisos. I si es tractava d’una cooperativa d’usuaris o consumidors, com era el cas de les primeres cooperatives d’ensenyament que promoguérem, a Mondragón ens mostraren el camí de la cooperativa mixta: tots compromesos en el projecte, tant els socis usuaris dels servicis com els de treball.


En aquells anys del tardofranquisme, estàvem en contacte amb dirigents del cooperativisme agrícola, i quan els explicàvem els avantatges d’esta fórmula integradora, es tiraven les mans al cap. Per a la mentalitat conservadora d’aquell cooperativisme, era impensable admetre la figura del soci de treball. Anys més tard, quan creàrem Caixa Popular i entràrem en contacte amb les Caixes Rurals, en algun moment suggerirem esta possibilitat dels socis de treball. I a quina mal hora!!!. Ben bé que ho aprofitaren els dirigents caciquils de les gran caixes per a demonitzar-nos als de Caixa Popular. “Només pensen que en Mondragón, no debades són de la ETA. I així els ha anat a la majoria de les caixes rurals valencianes…

 

Què vérem en el cooperativisme de Mondragón, a més a més de la preferència pel cooperativisme del Treball Associat?. Enuncie alguns d’aquells trets que guiaren, i configuraren, el nostre compromís emprenedor al llarg dels anys:


 -  La professionalitat de la gestió. Ha estat una constant en els quaranta anys de relació que tinguérem amb el cooperativisme mondragonià. En què es concretava? En una consciència, activa i constant, de la necessitat d’aprendre. Per a competir has d’implicar al col•lectiu de treball, a tots els nivells de la gestió, en el compromís d’aprendre. I amb un ventall reduït en les remuneracions, que reforça la solidaritat i reconeix la qualificació dels socis.


 -  La reinversió del beneficis. Tot el col•lectiu de treball participa en els beneficis, en proporció a la seua aportació professional. I els beneficis es capitalitzen, per a facilitar les inversions i el creixement, amb la creació de nous llocs de treball.


 -  El principi democràtic i la pressa de decisions. Des dels seus inicis, tenien definides les funcions de l’assemblea general de socis, del consell rector i de la gerència, de manera que han fet compatible el principi democràtic i la pressa de decisions que reclama l’activitat empresarial. A través dels mecanismes de planificació i control, superaren molt prompte els plantejaments assemblearis, que tant agraden als teòrics del cooperativisme, i que obstaculitzen la dinàmica de la gestió. No es casualitat que foren dels primers, en la dècada dels 60 del segle passat, en aplicar les tècniques de la Direcció Participativa per Objectius-DPPO, i en els anys posteriors en ser pioners en les innovacions que ha anat introduint el management modern.


 -  La pràctica de la Intercooperació. De manera seriosa i compromesa al llarg de més de 60 anys. Lluny de les pràctiques temorenques i receloses en que, dissortadament, solen posar-se en marxa en el cooperativisme de Treball. Les cooperatives del grup de Mondragón ens ha marcat el camí per fer patents els avantatges de les aliances que generen economies d’escala i d’abast, i sobretot sinergies. I ben bé que ho aprenguérem, i aprofitàrem, els cooperativistes valencians que des de 1970 ens comprometérem a seguir les recomanacions de don José Mª Arizmendiarrieta.


Reitere el missatge, fruit d’una experiència professional viscuda amb passió i fortes conviccions: el cooperativisme de treball ben gestionat facilita el poder competir amb èxit davant les empreses convencionals.

 

 

Acerca del autor de esta entrada

Josep Mª Soriano Bessó, ha sigut director general i president de Caixa Popular, a més ha participat en els processos de fundació de Consum, el centre d'estudis Florida de Catarroja o l'Escola Comarcal. A més, ha pertangut a l'Institut d'Estudis Comarcals (Ideco) de l'Horta Sud, és patró de la Fundació Horta Sud i directiu de Quaderns d'Investigació d'Alaquàs, entre altres.

PARTICIPA

Si te ha gustado el post y quieres apoyar la difusión de la empresa cooperativa te voy a pedir 3 cosas:

1. Comparte este post en redes sociales utilizando los botones que aparecen en la parte superior derecha.
2. Deja un comentario con tu opinión.
3. Envía una pregunta relacionada con el mundo emprendedor cooperativo, que te preocupe y quieras conocer nuestra opinión.

COMENTARIOS

ESCRIBE TU COMENTARIO

Introduce el siguiente código captcha o uno nuevo.

 

 

PALABRAS CLAVE

ARTÍCULOS RELACIONADOS

SECCIONES

SUSCRIPCIONES

Escribe tu email y te enviaremos un boletín periódicamente con los nuevos artículos publicados


 Quiero recibir también el boletín de FEVECTA
Política de protección de datos  

CMS xipmultimedia: XPAIWEB