Aquesta companyia valenciana que va fer-se cooperativa en l’any 2000 s’ha convertit en una de les veteranes del nostre panorama teatral sense renunciar, això sí, als seus orígens: els contes, la relació directa amb el públic, la música en directe i el carrer com a escenari.

Aquest no és un conte de fades, tampoc de dragons i gegants. Aquesta és la història d’uns rodamóns que van ser tocats per la màgia del teatre i, sense saber com, van deixar-ho tot per començar una aventura que ells anomenaren Rodamons Teatre. Tot començà anys enrere...

...Corria l’any 1996 i els components de Rodamons Teatre, que fins a aquell moment havien passat per diferents escoles, grups de teatre, dansa i mim, s’ajuntaren amb la il•lusió de descobrir la màgia del teatre que encara no havien trobat. S’allunyaren dels luxosos patis de butaques, dels grans escenaris, de les sales de vellut i fusta i començaren la recerca d’allò que més s’estimaven. “El teatre és alguna cosa més. Volíem desenvolupar l’exercici teatral d’una manera diferent a com l’havíem conegut”, ens explica uns dels actors.

Així, com els rodamóns que es reuneixen en un carrer qualsevol i el converteixen en la seua llar, aquest grup de joglars va transformant cada carrer, cada plaça, cada espai on passen en un vertader teatre on s’acudeix sense entrada per endinsar-se en un món màgic: el dels contes. “Per a nosaltres és temps perquè el teatre pose els seus mitjans: la dramatització, l’expressió corporal, el ritme, la música, la vocalització... per a fer un homenatge als contes, ja que ells han estat i són font d’inspiració per a desenvolupar l’activitat teatral. La nostra pretensió és invitar a buscar en els contes i en els llibres per tot el que amaguen, que és molt”.

En el seu viatge interminable recullen històries, aprenen cançons i melodies, música, dits i refranys, danses i balls. Com diu un dels seus espectacles que, precisament, dona nom al grup, “cada encontre és una parada en el camí per a celebrar i compartir el record i la memòria”. I amb aquesta missió procuren de recuperar allò que forma part de la memòria històrica i cultural del nostre poble: contes i rondalles del nostre patrimoni oral que contaven els nostres majors i que ara descansen adormides en la memòria d’uns pocs, abocades a l’oblit si ningú no ho impedeix.

I sobre la matèria prima dels contes, Rodamons teatre aplica les tècniques teatrals, adornant-ho tot amb la música dels seus instruments: el violí, l’acordió, la percussió i la dolçaina, que han aprés a tocar de manera autodidacta. “El plantejament era no tindre por a aprendre”, comenten.

No resulta difícil veure’ls actuar en fires medievals, biblioteques i altres espais pareguts. Com a experiència recorden una ronda de contes al teatre Micalet de València gràcies a la qual s’aproparen a autors con Empar Lanuza o Enric Valor. Per a ells els objectius dels contes: ensenyar, reflexionar, mostrar, imaginar... Continuen vigents. “A nosaltres el que ens agrada és descobrir que hi ha velles històries que encara hui conserven tot el sentit”.

Des de fa un temps s’ha produït un vertader boom en el terreny dels contes amb els conta-contes, activitats d’animació a la lectura, etc., però, com ens expliquen, “el nostre camí i la nostra forma de veure les coses és ben diferent; parlem des del teatre”.

I, malgrat el que pot semblar, els xiquets no són l’únic públic que s’acosta a gaudir de les seues representacions. “El nostre treball està enfocat a tot tipus de públic, públic familiar, perquè qualsevol conte, història o narració pot tindre diferents lectures. No tot el món veu, escolta o sent de la mateixa manera, ni les realitats de la gent són les mateixes”.

Un dels seus últims treballs ha estat el disc "LA QUEBOQUESERIA". Aquesta nova proposta musical consta de deu cançons creades pel col•lectiu que integra Rodamons Teatre com Bon dia, Set dies de la setmana, Farrigo-Farrago, Dansa per ballar assegut o La queboqueseria, que dóna títol al CD, a més de la peça tradicional valenciana El sereno.

Segons ens comenten des de Rodamons Teatre, el disc ha tingut molt bona acollida entre el públic en general i, encara que sense pretendre-ho inicialment, s’han adonat que funciona molt bé per treballar a l’aula amb xiquets d’infantil i primària.
I és que, com ells diuen, el que importa és gaudir de l’expressió del teatre en totes les seues varietats, perquè com diu una de les seues representacions: “I si cante i conte, i si toque i balle, i si actue i sent, soc.”... I conte contat, conte explicat.

Més info sobre el CD i sobre les llibreries on es pot adquirir a: http://rodamonsteatre.com/discografia.php

Visita: www.rodamonsteatre.com