Les cooperatives d'ensenyament han bastit un currículum especial i emocional per acarar el confinament de l’escola durant la crisi del COVID 19

Ilustraciones: Pilixip

L’Estat d’Alarma decretat com a conseqüència de la pandèmia provocada pel COVID 19 ha marcat un abans i un després al nostre voltant, ací i arreu del món. Al nostre país, són molts els sectors econòmics i socials afectats, quantiosa la destrucció de llocs de treball, nombrosos els canvis que hem hagut de fer en les nostres vides i, més encara, inassumible la pèrdua de tantes vides humanes.

L’escola és i ha estat sempre un reflex de la societat, però alhora, també, una eina de progrés i millora social inigualable, un lloc privilegiat i proper per a l’aprenentatge i per a la reflexió, un espai de vida i un laboratori d’experiències que ens anava donant el pols d’algunes tendències socials que s’anaven anunciant. Molts eren els reptes que l’escola tenia al seu davant just abans d’aquell 14 de març que mai no oblidarem i, en canvi, tot va quedar en suspens a meitat del curs escolar, perquè hi havia un desafiament molt més gran que calia assumir: els centres havien de tancar les seues portes, però l’escola havia de continuar en temps de confinament.

Les cooperatives d'ensenyament valencianes naixen de la societat per oferir eines de progrés i justícia social, per a tots i per igual. Desenvolupen projectes educatius diversos, perquè divers és el seu alumnat i l’entorn a què ha de donar resposta, però sempre amb una clara vocació de servei públic. Ara han hagut d'escometre una tasca ingent per continuar fent escola a distància tal com les cooperatives d’ensenyament entenen que s’ha de fer.

No en tenien, de precedents ni de guia. El canvi ha estat brusc i inesperat i, malgrat totes les dificultats, les escoles han adaptat en temps rècord – de vegades en poques hores - tota la seua activitat lectiva a l’estat de confinament dels seus alumnes, de les famílies, amb tot allò que implica.

Allà on hem preguntat veiem el gran esforç i compromís de tot el professorat per bastir i cohesionar una nova escola que ensenya des de la distància però que, paradoxalment, vol continuar sent propera, com ho és l’escola cooperativa de sempre. I, així, no perdre el seu sentit i la seua capacitat d’estimular i d’emocionar el seu alumnat. Amb l’objectiu últim que la distancia física hui - que no emocional-, no deixe ningú enrere demà.

Com veurem en tots els exemples que a continuació mostrarem, és cert que l'ús de les tecnologies s'ha convertit en aquest escenari en l'única via possible de connexió, de contacte, d’ensenyament… i no es pot negar que ha estat una sort tindre-les al nostre abast i fer-les servir després de tot; tanmateix, com ens assenyalen molts, les tecnologies són insuficients perquè l’escola és molt més que això: és proximitat, contacte, emocions. I des de les cooperatives d’ensenyament es transmet una profunda preocupació per l’estat emocional del seu alumnat i una voluntat ferma per ajudar-los a gestionar els seus neguits, les seues incerteses. Molts dels seus esforços, ens expliquen, van precisament dirigits a fer un seguiment ben bé personalitzat (en aquest punt estan fent un gran paper els serveis d’orientació de les escoles) d’aquells alumnes més vulnerables, amb necessitats especials, a fi de protegir-los d’arropar-los i de reconduir tot allò que siga necessari.

Aquest article pretén ser un aparador per mostrar una part de tot allò que s’està fent des de les escoles cooperatives d'ensenyament en aquest estat d'alarma a través dels testimonis d’un grapat de professionals de l’educació, també cooperativistes, que hi treballen en les diferents etapes educatives, des de la infantil fins a la universitària i sense oblidar l’orientació pedagògica, i que tenen, així mateix, responsabilitats directives o de coordinació al si de les seues cooperatives.

A les seues respostes trobem molts exemples d’allò que s’està fent, els objectius, les raons, els desitjos... També quines estan sent les conseqüències d’un temps ple d’incerteses per a l’alumnat, per a les famílies, per als propis centres (alhora escoles i empreses)… A tots ells, els animem a ajudar-nos a projectar com serà la tornada... i com a objectiu últim, desitjaríem que aquest article servira per suscitar una reflexió sobre com és i com ha de ser l'escola hui, però sobretot, com hauria de ser a partir del moment que tornen a obrir els centres educatius.

EMPAR MARTÍNEZ
Mestra de llengua a l’ESO i
directora de l’Escola Gavina Coop V (Picanya)

“Mantenim un equilibri entre la tasca de cada àrea i la gestió emocional”

Entrevista completa

NEUS CASADO

Orientadora de Juan Comenius Coop V (València) i coordinadora de la Comissió d’Orientadores de la UCEV

“Esta situación está descubriéndonos alumnos, en general, más autónomos y más cooperativos también, más responsables, más resolutivos...”

Entrevista completa

DAVID VICTORIA QUILES
Docent d`Educació FísicaDocent d`Educació Física i Coordinador de Cicles Formatius en La Devesa School (Carlet) 

“Estem reinventant-nos i innovant-nos en l`educació a distància i responent a les necessitats de l’alumnat”

Entrevista completa

MATILDE ALÓS
Mestra i Presidenta de
l’Escola Infantil Cangurs Coop V (Aldaia)

“Si torna a passar, esperem que hi haja protocols d’actuació per poder seguir treballant en la igualtat perquè cap alumne no quede en desavantatge”

Entrevista completa

JESÚS GUANTER

Mestre de Matemàtiques i Física i Química a l'ESO i president de l'Escola La Masia Coop V (Museros)

“Trobem a faltar el contacte físic, l'escola sense xiquets és molt trista, no té vida"

Entrevista completa

FRANCESC RODRIGO SEGURA

Docent en els Graus de Mestre/a d’Educació Infantil i Primària i Coordinador de Pràctiques III i TFG d’EDP de Florida Grup Educatiu Coop V (Catarroja)

“Cal comentar la importància que té l’acció tutorial directa amb els estudiants en aquests moments de canvis en la docència"

Entrevista completa

LAURA RODRÍGUEZ

Tutora de 6é de Primària de
Mestres de la Creu Coop V (Mislata)

“L’escola ha de transmetre tranquil•litat, proximitat i el compromís d’un treball conjunt"

Entrevista completa

En el moment d’escriure aquest article, encara no sabem quan i com s’alçarà definitivament l’Estat d’Alarma. Tampoc quan podran tornar a obrir les escoles ni sota quines circumstàncies. Potser el curs que ve tornarem a la normalitat d’una escola com tots volem que siga, eixa que somriu cada matí quan rep els seus alumnes i que amb ells i elles, i només amb ells i elles, és plena de vida, de somriures, d’esperances, d’aprenentatges i experiències compartides, d’emocions. Però, potser també que comencem un curs diferent als anteriors, perquè l’escola (mestres, alumnat i famílies) també haja canviat durant aquest temps que estem passant confinats a casa. En eixe cas, caldria que ens preguntem quins canvis volem introduir i quins altres no volem. És ara temps de repensar l’escola, com ens han apuntat algunes veus?

Sobre com serà el futur - el de tots i el de l’escola-, hi ha prou més incerteses que no certeses ara mateix i, per això, perquè sembla que encara hi estem a temps, acabaré amb una de les reflexions que ens apunta Neus Casado des de l’Orientació Pedagògica i que espere que puga servir d’inspiració general cap al futur. Pense que sintetitza prou bé la inquietud de les escoles cooperatives per tractar de ser, cada dia, millors escoles: “Crec que estem en un punt d'inflexió a nivell social i per descomptat a nivell educatiu. Com a escola, és moment de parar a pensar cap a on volem anar, de fer balanç, de quedar-nos amb el bo, de soltar llast, d'obrir les finestres i veure amb ulls nous el món que habitem… i des d'aquesta consciència desplegar iniciatives i articular processos, basats en valors i principis compartits, on no prevalguen únicament els coneixements, sinó les persones en la seua globalitat, i alhora en la seua individualitat, per a construir un projecte col•lectiu orientat al bé comú”.

Que així siga.